A casa nostra, hem arribat al més de maig practicament sense esporgar o podar, sí que algo haviam fet al passat mes de març amb el comando Serrano i el meu cunyat Josep, persones molt eficients en tot, per aquest motiu encara més bons companys de la feina d'esporgar. Molt hàbils amb la motoserra, però sobretot en voluntat d'ajudar, cosa que els ho agraeixo molt.
 |
| Dos arcades gòtiques , que deuen ser les restes d'una important construcció medieval, de la que era l'antiga Quadra de Mas Déu, propietat de l' Abadiat del monestir de Vallbona. |
Vam començar de baix a dalt del tros de Les Pintades, terme de La Quadra de Mas Déu, municipi de Vallbona de les Monges a preparar la finca d'olivers/oliveras perquè tard o d'hora la pugui collir la màquina vibradora, i aquesta només admet un sol tronc. He dit tard o d'hora, però rectifico més d'hora que tard, els meus genolls que ja em fan mal, em fallaran, l'hernia que tinc a L3 donarà problemes i pot ser que sigui realitat una altra a L4, i tot això farà que no pugui o puguem ser tant atrevits per anar fent d'ajudant de pagès, perquè pagès, allò que es diu pagès no n'he sigut mai. Un pagès ha de saber molt, cosa que jo no sé.
Sempre he ajudat als meus pares, els dos ( e.p.d.) a fer les collites tant la d'ametlles com la d'aulives i quan s'acostava el temps de preparar l'hort, amb el pare anàvem ajudats del Lluis i un servidor amb la crysler voyager, que era molt gran, i que duia la vaca que ens havia servit sempre per anar a esquiar i carregar el material de tota la colla i ara ens serviria per carregar els feixos de canyes que haviam fet a la sort de més amunt, camí del monestir de Vallbona de les Monges.
 |
| El pare Sisquet Capdevila i Pons i un servidor fent canyes per l'hort. |
Aquesta setmana em vaig adonar, que tot i estan al costat mateix de la carretera, ningú les agafa, han perdut valor ? o tenim altres alternatives per enfilar les tamaqueres ?. Sí, envejo els pagesos que saben fer empelt de canut, d'escudet i d' d'agulla, o encara empelts de cep; sense tenir vinya, mai se sap. Ara es el moment de recordar que al tros del Perdigó, terme de Vallbona de les Monges tenim un parells d'ametllers empeltats de prunera clàudia
Vostès em diran, no veiem cap pruna, ni cap ametlló ( quan l'ametllà es tendra, a Llorens li diem ametlló ). Te explicació : com que en el seu moment no es va esporgar tot l'arbre, dons ens em quedat " in albis ", esperem que l'any vinent puguem lluïr d'ambdues coses en el mateix arbre. Els entesos que són tots vostès, poden veure la presència de les dos diferents fulles oi ? .També trobem per totes les finques dels pares, ametllers que fan ametlles de tres classes : llargueta, marcona i mollar principalment; el pare ho feia per assegurar la collita, unes anaven més barates però en feien molts quilos i d'aquesta manera equilibrava la producció; trucos de la vella pagesia. Clar això també comportava més hores de classificació, però es feia en la pau de la llar, com a Girona fan l'espellonar el blat de moro.
El pare arribada l' època del cosetxar, li agradava segar amb la seva dalla, a les vores de les parades , sota els marges, sota el gran noguer del Perdigó, sota els ametllers, sota els codonyers, sota la gran figuera, sobretot si estava ple de cogula o sègol banyut ( és el sègol atacat per un clavíceps ) , el pare també l'arrencava i el llençava a una punta del tros, abans de que es pogués reproduïr.
Tornant a la feina de pagès, estem a finals d'abril i ens em d'espabilar i tornar a agafar el toro per les banyes i esporgar doblement el que toca i les branques trencades per la gran nevada del passat abril i del tifó que va acompanyar tot seguit, una veritable destrossa en totes les finques, les nostres també.
Amb el que porten llegit, em parlat varies vegades de Vallbona de Les Monges i de la Quadra de Masdéu, dons em ve com anell al dit. Aquesta setmana que avui dia vint-i-u acabàvem han donat el premi Princesa de Asturias a la Hispanic Society of América de Nova York. L' Hispanic Society es una de les intitucions més representativa de la cultura española a Nova York. Ho te ben guanyat, feina feta durant més de cent anys.
| |||
A hores d'ara estic orgullós d'haver escollit aquest titol pel meu Blog. Arirbar-hi va ser una bonica e interessant i llarga història.
Resultat de la feina feta, la setmana pasada, molta llenya d'oliver i llenya d'ametller a la vora dels marges o be a la mateixa soca, esperant portar-la cap a l'era.
Aquesta setmana ens tocara cuidar la familia petita d'olivers/oliveras, que estan plantats de l'any del crac de les hipoteques subprime, que Déu ens agafi confessats.
No vull acabar sense dir-los-hi que estic molt content del premi Cervantes al bisbe emèrit de Säo Félix do Araguaia (Brasil), Pere Casaldàliga, fill de Balsareny (1928) des de jovenet que ha sigut un referent per a mi i els meus amics Martí, Cesc, Lali i Miquel.
No és el millor premi, peerò benvingut sigui. Ell ja te el premi d'haver cuidat, mimat i estimat als seus, al ramat que vatenir confiat durant anys; ho va donar tot per ells. No va ser tant mimant ni estimat per la jerarquia catòlica, perquè,? sí, ell havia entès l'Evangeli !!! Que més havia de fer per rebre un premi no metàlic, sinó un consol de germà per part de Roma ?, l'home sempre ha de ser consolat, ho necessitem. Ánims als que manen, que tothom trobi refugi al vostre costat i més al que ho ha deixat tot per amor al Crist !!!!!!!! .
Ah! he parlat d'ametlles i no vull pasar per alt a la mare, que tot i no sent d'aqui va aprendre de la padrina Dolores, com es feien les ametlles garrapinyades i sempre li van sortir molt bones, cap diferència amb la padrina (a.c.s.), fins i tot el Sr. Duch ex-secretàri de Vallbona de les Monges , les trobava molt bones.
Una abraçada
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada