L' ELI, LA NOSTRA NEBODA

M´abelleix moltissim publicar en aquest blog, l ´escrit que li vaig escriure als meus cunyats sobre l´Eli, per a ser publicat a la revista digital " Lo sac digital ", que dirigeix la Fundació AREMI de Lleida capital.
La Fundació Privada Aremi és una entitat sense finalitat lucrativa, que es va constituir el 10 de gener de 1995, i està inscrita en el registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 871. La direcció la porten els propis pares dels nois i noies que estan sota el paraigues educatiu, de rehabilitació,  creatiu i de treball i de residència, i molts més serveis que ofereix  Aremi als alumnes, pares i a tota la societat de les terres de Ponent.

Eli, fa anys que estic admirat, al veure que tothom t'estima, començant èls companys de Aremi i seguint pels pares, tiets, cosins, parents,veins,catequistes , amics i coneguts com vam poguer veure a la teva gran festa. Perquè serà ?

​

Donç no es que sàpiga la resposta, perquè aquesta només la saps tu !, però intueixo i al cap de 35 anys n'estic segur, es perquè tot el que nosaltres hem perdut o deixat de costat, per la vida atrafegada i estressada, tu mantens intacte la teva capacitat comunicativa, que es única, el teu somriure es autèntic, tens present a totes hores les persones que estimes que som tots nosaltres, i els aniversaris i sants de tots, recordes fets i esdeveniments que nosaltres ja no ens enrecordem, saps de les nostres debilitats, defectes i el que ens agrada i ens fa feliços, tens presents als avis de Bellpuig i els de Llorens tots al cel. Estimes tots els regals que et fan i els gaudeixes i els comparteixes amb la gent que tens al costat, estas orgullosa  dels teus , t' alegres com el Petit princep de quan saps que una persona estimada vindrà el diumenge a la tarda, tu ja disfrutes el dia  abans, quan estas amb un amic o parent estas cent per cent amb ell, avui dia se'n diu empatia; tu ets molt empàtica, Una des les millors qualitats que tens es que vius el dia a dia amb tot lo que comporta, fins i tot taxant el dia que acaba de passar al calendari que cada any et regala el teu cosinet. Saps manejar la teva música preferida i ets feliç quan obres la tablet i veus un correu de cap de setmana del tiet, tens una gran alegria; o be també tens una sorpresa quan fullejant el diari surt una persona coneguda per tu.

 Estas alerta de tota la familia i ens coneixes fins i tot quan ens adormim al sofa, i deixes anar un petit somriure, volguent dir aquest va cansat.

Molt entranyable quan al diumenge a la missa conventual de  Montserrat diuen doneu-vos la pau, tu surts sense perdre gens de temps i ho comuniques als que estan al teu voltant, cosa que sempre ens ha donat pau; una pau que ho omple tot.

A l'Eli l'estimem molt, de la manera que es,i aqui hi va tot, el seu somriure es tansparent ,et queda gravat al cor i a la ment. 

Ella es un més de la nostra familia.

Be, podria dir més qualitats i virtuts de la nostra neboda,però potser que l'espai que te reservat, obligi a ser prudent. Deixem-ho aqui.

L'Eli té paràlisi cerebral.

​

​

Una abraçada

El tiet.