LA FI, PER JUBILACIÓ D'UN METGE TITULAR O D' A.P.D.

Tot va començar en un acte públic, davant d'un tribunal, on cada opositor escollia plaça d'acord amb la nota que havia tret en la oposició, duta a terme amb anterioritat. Jo vaig escollir , d'acord amb la meva esposa Cornellà del Terri  ( Pla de l'Estany).

Església de Cornellà del Terri ( Sancti Petri de Corniliano )

EL D.O.G número 1492 de 13-9-1991 deia : Resolució  de 2/9/1991 de nomenament de funcionaris de metges titulars en l' àmbit de la Generalitat de Catalunya.

Per tenir tota la validesa de l'acte, calia presentar-se davant l'Alcalde de la Vila, en aquest cas el Sr. Joan Casas Montaña.

Aqui va començar la meva història que ha durat 23 anys al poble de Cornellà del Terri i Palol de Revardit al Pla de l'Estany ( Girona), al servei de la sanitat pública catalana.
Vint-i-tres anys, donent per escriure moltissim, hi han hagut molts canvis en el sistema sanitari públic, que d'una manera o altra ens han afectat a metges i a usuaris.

Últim dia, darrers minuts d'exercici com a metge titular. Ben segur que coneixeu un a un tots els aqui presents, gent del poble i profesionals que hem treballat junts, o treballem junts, companys jubilats, estudiants de medicina que a hores dara ja son metges especialistes, alcaldes de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, i ex- alcaldes, regidors i ex-regidors de sanitat, membres del consistori,  directius del CAP Banyoles, la meva dona, el meu fill Oriol i el Dr. Josep Mª Colls Desvilar, companys del Consorci de Benestar Social de Banyoles.

Publico tot l´escrit que vaig llegir dins del consultori, davant de tots aquests amics, companys i autoritats municipals, Acalde i Regidors. que surten a la foto i alguns més,  que per necessitats diverses varem haver de marxar, o no van poguer assistir per malaltia o per obligacions inexcusables.

Estimats amics, això te tota la pinta de comiat del metge del poble, o no? Jo diria que sí.

Vista des d'una casa de Pujals dels Cavallers

 Primer, estic content de que tots vosaltres m’acompanyeu en aquests moments finals de la meva vida de servidor públic ,que per sort va començar fa 23 anys. A aquestes alçades ja puc dir sense gens de vergonya, que l’any 1991 davant d’un tribunal vaig escollir Cornellà del Terri, amb els ulls tancats, però  amb el vist i plau de la meva jove esposa. No coneixia ni el poble ni les rodalies. Va ser una excel.lent decisió, vist en la perspectiva des anys.  

També podem dir que vam escollir aquest tranquil.líssim poble, que llavors no ho sabiem, per quedar-nos per sempre. Avui, podem dir que aquest desig s’ha complert. Som Cornuts per tots costats. Cornellà de la manera més dolça ha esdevingut el nostre poble i el dels nostres fills; en cap cas ho dic per quedar bé. Sempre ens hem sentit com a casa. Tots plegats coneixem prou bé el poble i podem assegurar que el qui busqui la pau, aquí la trobarà: a Cornellà del Terri,  quan les escoles estan tancades, els bancs no treballen, el centre sanitari està tancat, la cooperativa Agater no fa pinso, l’Isidre Reixach no obre, el mossèn no diu missa, les perruqueries no obren, can Valls, cal Andreuet i el Flequer restan a portes baixades i les cases de turisme rural no hi ha ningú,  el poble es converteix en un desert; passejar un dissabte a la tarda o diumenge a la tarda pel poble, es tot un plaer per l’ ànima i el cos.

Bé, amics que d’alguna manera o altra heu treballat amb mi, poc o molt temps, sigueu benvinguts, alcaldes i exalcaldes, consellers de sanitat i exconsellers de sanitat, metges, infermeres, llevadora i exllevadora ,treballadores socials, auxiliars administratives, senyores de la neteja , mossèn mossèn Marc, psicòleg, podòloga, no m’hagués imaginat mai que fossim tants en formar part d’aquesta bonica història que és  Cornellà del Terri i la seva Vall.

Església de Sant Andreu de Terri 

La veritat és que fa un més tenia el cor a la mà, o estava corprès, o més senzill no les tenia totes, veia la jubilació com un fantasma, com quelcom que no anava amb mi, i fins i tot no hi volia pensar i més coses que em guardo . Però la publicació de l’escrit de les meves companyes del consultori local al Butlletí Informatiu,  que surt publicat periodicament,  anomenat “La Vall del Terri, “ em va trasbalsar de dalt a baix, és tant bonic, el que elles pensen  de mi, que sinceramente m’ha canviat l’espera , l’espera s’ha convertit en uns dies joiosos, plens d’ànim, fins i tot amb més autoestima que mai, les hores se’m fan curtes, visc intensamente cada moment , les emocions i les llàgrimes s’amunteguen, cada comiat, em porta a un altre i cada història s’encadena amb una altra …

Mil gràcies Maria,Ingrid, Gemma, Vanesa, Monica, Eli, amb les vostres paraules m’ho heu capgirat tot i aquí em quedo,  agraidíssim per la vostra valoracio i consideració i no estaria bé llegir aquest escrit ara i aquí perquè a hores d’ara la gran majoria de vosaltres ja l’ heu llegit.

He de dir que he arribat a la jubilació de la manera mes suau, vaja com l’aire que respirem, quasi sense adonar-me, que el final estava al caure.

Per arribar a aquest final esplèndid, suau, bonic, tendre m’ heu ajudat vosaltres, en primer lloc una jove infermera que va arribar a Cornellà després de superar unes dures oposicions, estava exultant, orgullosa, satisfeta del destí que també ella havia escollit, parlo de la Lourdes Fort i Quer, aquí present. Els dos contentíssims i plens de bones intencions i amb tota la il.lusió del món vam començar a obrir les portes d’aquest centre, que ja de lluny tenia bona anomenada, perquè  els professionals que hi havien treballat anteriormente havien fet una importantísima feina, que encara dura. Hem de dir que en el tema sanitari Cornellà sempre han sigut afortunats i ho deixo aquí.

Església i Comunidor de la rectoria de Sords ( Sancti Stephani de Surdibus )

Els dos veníem de lluny, jo mai havia entrat a Cornellà del Terri sempre l’havia vist passant amb la TEISA quan anava a Argelaguer a veure els avis i més grandet en passar amb el cotxe. Recordo el gran esforç que vam haver de fer, per suplir les mancances, Lourdes que sols estavem oi? 

Ho feiem seguir tot, recepció, telèfon, receptes, posar els números per tu de color rosa i per mi blaus i així van tirar durant 5 anys. Viviam temps d’obertura d’arees bàsiques que el decret 84/85 havia posat en marxa, però a Banyoles no arribava, o sigui que la soledat ens va acompanyar durant 5 anys, que no és hora d’explicar,  però vam posar molts ànims i el resultat és que amb la Lourdes Fort vam compartir 18 anys amb plenitud i com tot en la vida les penes van barrejades amb les alegries. Moltes gràcies .La Lourdes s’esforçava per fer-me les coses fàcils i vetllar perquè no em saltés cap domicili de malalts crònics, frequent en un metge despistat com jo.Gràcies de nou Lourdes, la teva història d’infermera sempre anirà lligada a Cornellà. 

Església de Ravòs de Terri, enganxada a les muralles del castell. ( Sancti Cucufatis de Rogationibus )

També m’han ajudat a arribar al dia d’avui els alcaldes, regidors i ajuntament que he tingut. Gràcies Sr. Joan Casas per la gran paciència que va tenir amb mi, quan les coses no eren com volíem, vostè i la Dra. Gracia Borrell sempre es van posar al nostre costat. Recordo que es va fer la primera reforma del centre, la jove llevadora que havia arribat , parlo de l’Anna Vila, no tenia despatx i això era un problema, però que es va aconseguir amb la reforma; llàstima que va durar poc i la vam perdre; encara que companya al CAP Banyoles i avui present aquí, tots la recordeu. També agrair com no a l’alcalde Jaume Figueras i a la Núria Casanovas (aquests dies amb el marit molt malalt i no pot ser entre nosaltres), per la seva disponibilitat en quan a dissenyar les necesitats i reformes de cara al futur del nostre centre.

Durant el mandat de l’amic i alcalde Pere Vila amb la regidora Magda Giró vam tenir l’honor d’inaugurar l’ampliació del nou consultori, que tant servei dona a la població i que és motiu de bons comentaris fora del poble i que tant a gust treballem nosaltres i els companys quan venen a fer substitucions.

Esglesia i plaça de Corts ( Sancti Juliani de Curtibus )

Tan sols paraules d’agraïment per la constant companyia del nostre regidor de sanitat , l’amic Dr. Joan Pla Bartrina, que tots nosaltres el tenim amb gran estima i ens refiem d’ell. Qualsevol moment pot sonar el telèfon mòbil oi? Sempre disponible.

Del nostre jove alcalde Salvador Coll, només tinc paraules d’agraïment per la seva alta valoració de la nostra feina i de la seva disponibilitat per la bona marxa del centre i la seu constant oferiment pel que calgui. Fa pocs mesos va tenir una reunió amb tot l’equip de Cornellà del Terri i la nostra directora Carme Grabuleda i el Dr. Nicolau adjunt a dirección, per tal de conèixer un a un tots els membres de l’equip  i alhora tenir una relació més fluida i espontània.

També agrair la gran disponibilitat i accessibilitat del Sr. Alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal Jordi Xargay i Congost aquí present, ell sempre ha vigilat d’aprop la sanitat del su poble, s’ha preocupat i es preocupa de les persones que pateixen i estan malaltes, ahir mateix diumenge ens vam trobar a la casa d’un malalt.

Església de Pujals dels Cavallers  ( S. Eulalie de Pudialibus Militum )

Moltes gràcies per estar tant a prop nostre i facilitar-nos la feina des de la seva alcaldia.

Unes paraules per la persona que més anys ha estat al meu costat , la Gemma Ros Muñoz, la Gemma per tots vosaltres, ella s’ha fet gran al meu costat, ep ! que encara és molt jove. Recordo com si fos ahir mateix quan es va incorporar al nostre centre, joveníssima, però plena d’il.lusió i amb oposició a la butxaca, quedant fixa al nostre centre. Puc dir moltes qualitats, però la més gran es la seva lleialtat a la meva persona, i com no podia ser d’una altra manera a tot el personal de la casa, donant hores per la llevadora, per la pediatra Dra. Nadette Vinyamata, per en Carlos Martin l’infermer, per la podòloga, per la psicòloga , per la treballadora social Vanesa Comabella, etc……. Ella ha sigut els meus ulls a la recepció del centre, persona del tot necessària. Ella sap els vostres noms i els dos cognoms de memòria, de tots no té cap dubte, fins i tot els coneix per la veu i els anomena pel seu nom abans de que es presentin. La Gemma s’ha fet molt nostra amb la seva manera de ser; Gemma gràcies per la teva bondad i per la teva capacitat de captar a les persones necessitades o les que no tenen res per posar-se a la boca o als sense sostre o aquells que no son ningú als ulls d’aquest món. I per solucionar centenars de coses petites que passen a recepció. Gracies, Gemma, per acompanyar tants anys aquest metge de poble, tant de poble. No m’imagino aquests anys sense tu.

No vull acabar sense deixar per record per la nostra història l'ultim full que vaig signar de La Direcció per Objectius, que moltissima gent no n'ha sentit a parlar mai a la vida, donç aqui queda.

Església de Sta. Llogaia del Terri ( St. Leocadie Dezterria )

També m’ha ajudat a arribar amb plenitut a la jubilación tenir al costat meu/nostre la Treballadora Social Vanesa Comabella, amb ella i la Maria Gonzalez, ens hem adonat de les persones més necessitades i amb el su somriure i bondad i cordialitat i paciencia i Intel.ligència tot ha sigut més planer, la seva tendresa ho omple tot, devant de l’adversitat somriu, no et cansaries de treballar amb ella.

Recordo amb carinyo, tot l’esforç perquè en temps passats la treballadora social vingués a treballar al nostre  costat, ho vam aconseguir i puc dir que ja tenim una manera de treballar que agrada als nostres pacients, la seva capacitat d’escoltar no te límits. Mil gràcies Vanesa.

La recent incorporació amb nosaltres de la psicòleg Eli Turró, ha estat un encert. Ens dóna molta companyia , ens consulta els casos i nosaltres la consultem i junts tenim estones de reflexió sobre com podem orientar el camí d’un pacient. Hem fet una gran feina i ella també s’ha fet molt nostra, tant que també esmorza amb nosaltres els dijous i seguim compartint.

Que dir del nostre mossèn Marc, que és un home amb molt bon humor, que no vol fer nosa, que també s’ha fet un més de Cornellà i que es una persona carregada de bondat i que escolta. Hem colaborat amb el Consell Pastoral de la nostra parròquia en quant a apropar a persones i famílies pobres, per tal de tenir cura d’elles de la manera més anònima del món. El mossèn es un home tolerant i aquesta tolerància ens ajuda a conviure i ens ajuda a ser lliures. Gràcies mossèn.

Un agraïment més al Consell Social Municipal de Cornellà i Palol de Revardit a tots els membres i al Sr. Antoni Perez,gerent del Consorci de Benestar Social, sempre tant atent a les mancances dels més necessitats.

Esglèsia , campanar i rectoria del poble de Pujals dels Pagesos. ( S. Marie de Pudialibus Rufticorum ).

Puc dir que ha sigut un plaer col.laborar amb vosaltres durant un grapat d’anys. Tots meu obert els ulls.

La nostra estimada llevadora Sra. Maria del Collell Roura  aquí present i que tants bons records guardem d’ella, i que va col.laborar amb el nostre consultori amb carinyo, il.lusió i esperit de servei, a més de ser la Llevadora Titular de Cornellà tota la vida. Una abraçada, Maria, i gràcies per ser aquí.

També donar les gràcies per acompanyar-nos a la nostra directora Carme Grabuleda, que tant atenta està a les necessitats dels consultoris locals, també les gràcies al Dr. Nicolau per vigilar d’una manera positiva per un bon exercici de la medicina, la seva cordialitat el fa molt proper a tots nosaltres. Som molt afortunats de tenir-vos.

Metges/metgeses ,infermers/ infermeres que m’acompanyeu de vosaltres he après molt, moltíssim, gràcies per la vostra ciència i la vostra humanitat .

Església i rectoria de Borgonyà ( Sancti Ioannis de Burguñano )

Gràcies a tots els auxiliars adminisstratius que heu treballat al meu costat, començant per en Jordi Martí, la germana de la Sandra del CAP Banyoles, a la qual debem el posar ordre en els nostres arxius d’una manera molt eficient, la Carme Reixach, En Pedro, el Jordi Pagès, La Gemma Ros, l’Ester Quintana, la Maria Vidal, l’Anna, l’Alba i molts més que no recordo o el temps m’ho ha esborrat.

A l’equip actual, gràcies per haver-me acompanyat els últims anys amb tant de carinyo i lleialtat i haver-me fet sentir un bon metge. L’exercici de la medicina només és possible amb un equip unit, en plena disposició i amb confianza mútua.  Repeteixo l’excel.lència es un hàbit en vosaltres. Vaig fer guardies a BEsal´ñu uns 5 anys més o menys, cada dijous quan arrbava cap a les 15,15 hores, portava la maleta i la carmanyola al pis de dalt. I rapidament encenia una tira de perfum oriental i quan s'acabava un altre en teniem de molt diferents, Els usuaris  sabien que estava de guardia tant sols per veure la Cryler Voyager i també si a l'entrar el CAP feia olor a perfum a l'estil " pachuli dels anys setanta" , mai vaig tenir cap queixa, no se si agradava o ningú s'atrevia a protestar. Vam ser feliços.

Unes paraules d'agraïment als metges, infermeres, auxiliars de clinica, auxiliars administratius, del CAP DE BESALU, per fer-me planer la meva incorporacio a les guardies de primària , sense formar part del seu equip; la veritat que m'he sentit com a casa i al vostre costat vaig aprendre molt, per ser vosaltres una ABS pionera en tot, quan al CAP BANYOLES ens van informatitzar les consultes, jo ja portada 4 anys treballant amb el programa i no em va suposar cap mal de cap. Més que agraït .

Un bonic record avui a les noies de la neteja sobretot a la Jesica i la Maria Josep, elles amb el seu somriure, alegria i ganes de treballar ens han mantingut el consultori ordenat i molt net. Sempre us he tingut present i us estimo i recordaré el vostre bon rotllo a les 8 del vespre. Disposeu d’un amic. Gràcies per haver vingut.

Dono la  benvinguda a la que de demà en endavant serà la nostra metgessa de familia la Dra. Dolors Masó i Casadellà. La seva cordialitat, bondat, senzillesa perseverancia, esforç i constancia la precediexen. Som molt afortunats de tenir-te entre nosaltres. Felicitats , Dolors. Estaràs com a casa.

Una abraçada a tots vosaltres per haver-me acompanyat fins avui. Ha estat un plaer ser el vostre metge/company i amic.

Cornellà del Terri 17 de Novembre de 2014.

Demà, els recordo que faig 65 anys.

Josep Capdevila i Vila

Encara metge de Cornellà del Terri.

Pd/ em deixo moltes vivències al tinter i segur que més d’algú aquí present m’ho  recordarà. També em deixo persones que han col.laborat amb mi que haurien d’estar aquí i no hi són per oblit meu,en demano perdó i mil  disculpes, em sap molt de greu. El pas del temps tampoc em perdona a mi.

Gràcies.

Dono les gràcies al Sr. Alcalde Salvador Coll i Baucells, per les seves paraules i per la placa que em va lliurar en nom del Consistori.
A partir d'aquí ja és posterior al 17 de novembre de 2014.

La fi de la meva funció pública com a Metge del cos de metges titulars, va venir amb la seguent Resolució de la Secretaria General del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Mai m'hagués pensat que m'afectessin tantes lleis i que el final de la meva jubilació arribaria amb un document tant extens com legal.

Només em queda dir que ser funcionari de la Generalitat de Catalunya ha estat tot un honor.

Aqui va el meu escrit d'agraïment a tot el personal sanitari i no sanitari del Consultori Local de Cornellà del Terri i que m'han acompanyat durant molts anys. Tot el que pugui dir d'elles es queda curt. Amb totes elles he disfrutat de l'exercici de la medicina.

No vull acabar sense posar una imatge molt entranyable, de la festa de l'Arbre del Maig que tant significa historicament pel nostre poble. Festa que se celebra el dilluns de Pasqua.

La festa continua plantant l'arbre amb l' ús de cordes i la força dels portadors, que s'hi fan amb tota l' ànima.

No vull acabar sense posar una fotografia de les persones que ballen el ball del Cornut.

La força és vital en aquesta festa de plantar l'arbre del Maig, jo fa 23 anys que ho visc i sempre ha estat motiu d'unió entre tot el poble; l'història uneix per sempre. Oi que us posa la pell de gallina ?

Estem molt orgullosos de la nostra història, i els nostres monuments, i dels nostres avis;  el Pla de l'Estany està ple de romànic, aqui va la nostra capella de Sant Antoni, que era la capella de l'Hospital de Pobres.

Capella completament restaurada per la Diputació de Girona.
Aquest més de març de 2015, m'ha arribat una carta d'agraïment del Conseller de Salut, que reprodueixo a continuació.

EQUIP D'ATENCIÓ PRIMARIA DEL CAP BANYOLES I DEMES METGES, INFERMERES I AMICS VINGUTS D'ALTRES CENTRES I ABS DE PROVINCA.

Em plau moltissim publicar la foto de comiat dels companys metges, infermeres, auxiliars i resta de companys especialistes i gent del trueta i d'altres ABS del sector.

Em plau posar l'escrit d'una familia de Cornellà del Terri , el dia de lameva jubilació, puc dir que em va agradar molt i em va omplir de goig per tot el que diu.
Una abraçada per tota la familia i amics.

Els poso el jurament hipocràtic que he procurat que tenir "in mente "  i al cor tota la vida; des del començament de l'exercici de la meva professió i  que el vaig tenir enmarcat a la sala d'espera durant molts anys, i no se com,  en alguna reforma de les múltiples, va desapareixer i ningú més el va poguer llegir. Puc dir que  molts pacients me'l comentaven, els agradava tot el que deia i era un consol saber de que parla i afecta a la vida del metge i a la de tots els malalts.
Em vaig guardar dos records l'un de Sanitat com a metge Titular, que es el segell que tenia com a Cap Local de Sanitat, per tal d'enviar la meva correspondència oficial: Malalties de declaració obligatories, actes d'inspeccions d'Activitats Classificades, o informes al jutge de primera instancia.

i l'altra el Token del Col.legi Oficial de Metges de Girona, on hi havia la signatura electrònica.

Token que tants mal de caps ensva dur durant l'exercici de la medicina a l'Institut Català de la Salut.
Sempre el portavem penjat al coll, anar a treballar o anar de guardia sense ell, era perdre el temps, perquè havies de tornar a casa a buscar-lo. Sobre l'ús del Token tinc una simpàtica història de les últimes hores d'exercici. Un dia us ho explicaré, però pensava que la casa després de tants anys de treballar sense mirar el rellotge i vaig poguer fer palès que de confiança a la meva persona ni un minut més. Tenien por de què ?
Una anecdota si més no simpatica, moltes vegades els companys del CAP BANYOLES , em deien Capdevila tu rai que pots cardar el que vols sense tenir el director al damunt !!, - resposta : - jo sempre he cardat el que he volgut, però a quin preu ???, no us el diré perquè perdria l'encant;  però si dir-vos que mai us vau adonar de les meves macances o dit d'una altra manera, mai us vau reunir per a veure que em faltava a mi per a ser igual a vosaltres companys del mateix equip d'atenció primaria : vosaltres mateixos, ara ja no cal . Però també contestava , que a la meva edat, no calia que em vigilesin a cada moment; jo era el millor guardià de la meva responsabilitat com a metge.
Pels que mi van coneixer com era el nostre centre anitari després de la primera reforma, aqui va una foto que ho diu tot.
M'abelleix posar tant sols un correu ple d'agraïment d'una col.lega de Girona, del dia que em vaig jubilar :

Aqui va una foto del tot romantica del nostre centre sanitari de Cornellà del Terri d'abans de la gran reforma, molts ciutadans mai ho havien vist.

Una abraçada als companys metges i enfermeres a les quals els dec molt. Gràcies a elles la modernització de l'atenció primaria, vull dir , fer els documents, derivacions, peticions d'anàlisi, radigrafies, etc....  informaticament, per a mi va ser un pas segur; tot s'ha de dir vaig començar a treballar amb ordinadors a les guardies que vaig fer al CAP DE BESALU, que vaig fer tots els dijous durant cinc anys i un cap de detmana al mes, va ser decisiu pel meu futur i no cremar-me als primers dies d'un canvi de manera de fer que ens canviaria la vida per sempre.  Besalú va ser una àrea bàsica pionera en tot, i jo un afortunat. Mil gràcies a tots

Aqui va una carta del conseller de Sanitat

Pep