Els més grans, si més no els que tenen la meva edad, encara tindran present la santa missió predicada a Llorens l'any 1958, Els temps eren preconciliars i nungú ho sabia, i abans que el temps ho esborri del tot, que Déu ni do de lo esborrat que està, perquè si sóc fidel a la veritat fa molt i molts anys que no he sentit parlar de la santa missió ni a la Creu de Llorens, queja no és el que era, ni en el local social, ni al sortir de missa, que sempre si queden un grup de feligresos a fer petar la xerrada, sobretot els germans Josep Mª i Ramón Moix.
Ningú esperava que el Papa Joan XXIII l'any 1959 convoqués el concili Vaticà II. Quines coses Déu meu ?
No se com aquest escrit del pare, sobre la santa missió del nostre poble, per cert molt malmès pel pas del temps, ha pogut arribar fins als nostres dies , tot una sort.
Llorens de Vallbona, per aquells anys, tenia uns 200 habitants. Es troba a 471 m. d'altitud, entre els turons del Xifrer i de Maldanell i a la part obaga de la carretera de Bellpuig a Rocallaura.
Tots els pobles abans esmentat eren de la baronia de Vallbona i de la vegueria de Montblanch.
En aquells anys Llorenç junt amb Rocafort i el Vilet, que l'any 1972, va quedar agregat a Sant martí de Maldà . Llorens, es denominat " Llorens de Vallbona", no pas tan sols perquè havia pertangut a la seva baronia, sinó per diferenciar-lo de Llorenç de Montgai i de Llorenç del Penedès i perquè la qualificació de Llorenç de Vallbona es mol antiga.
Be, res més, espero que alguns pogueu fer memòria dels fets i de persones que surten en l'escrit com mossèn Jordi Rossell, que ja deu ser molt vellet i nosaltres deu ni do dels anys que portem al damunt.
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada