HORTS DEL POBLE DE LLORENS, QUE ES TROVABEN A LA SÍQUIA ESQUERRE BAIXANT DE VALLBONA

La meva intenció ara, és només recuperar-los de la memòria, fer-los presents i deixar-ho escrit. Aquestes petites peces de terra, eren importantissimes, car tothom en volia tenir una per fer la vianda de l'any, tomaquets de penjar, patates, fesols, etc. Recordo de com eren de boniques les tardes, anant per aquests horts, per tal de  veure com treballava o regava la gent, sempre hi havia visites com passavolants  o algun veï assegut fent temps perquè li arribés l'hora de regar o fent petar la xerrada tant sols pel plaer de parlar; en aquells anys el temps no era igual a temps.  Cal dir que a trossos la síquia passava per sota algun dau de pedra, donant més frecor al lloc, també cal dir que el trajecte estava farçit de freixes, arbre que sol neixer en llocs humits, deu ni do de la sombra que donent i que s'aprofitava de debò. Recordo com a nen que la síquia també servia per posar les begudes al fresc i també algun meló o síndria. Calia anar en compta, perquè a la nostra familia el veure l´aigua tant fresca i transparent ens va proporcionar el tifus. També hi havia algun hort apartat  en mig d'una parada del fondo com el de cal Quim; recordo que un ruc o una mula donava voltes per tal de pujar l'aigua cap al dipòsit.

El pare feia l'hort a la sort de cal Perejaume més amunt, recordo que a part de lo propi de l'hort, també hi feia molt de panis i fins i tot a la part de la solana hi feia les patates que les regava amb l'aigua de la síquia de la solana, aquells anys era una joia, tots disfrutavem hi havia aigua a dojo, la veritat que fa molts anys que no he tornat a veure aquesta imatge tant bonica, d'un fondo verd. Cadascú feia de les seves fins passat Llorens. A sota Llorens encara queden els hort murallats de tàpia com el de cal Mora amb moli de vent. A la foto que tenen a la vista al costat de la bassa  hi tenien i encara el tenen l'hort a Cal Xepe., més avall a cala Milia el tenien murallat de tàpia amb pou propi.

Per ordre de Vallbona cap a Llorens, de la sort del Nadal en avall  : Ca l'Andreu. cala Milia, cal Roig, cal Ton, cal Pere el Mano, Domingo l'Elvira, cal Coix, hort del capellà, Magdalena el Forn, hort de cal Quim, Cal Mano, cal Gallo ( no confondre  amb el del Sisco el Gallo ),

cal Bori, cala Blasi ,cal Saltó, cal Jan, més avall cal Cabalé, cal Xepe,

Portomeu, Damià, Rafelet, Martí, Cantó, Mora i Pusa.

Vull deixar clar pels que no siguin de Llorens, es que totes les families volien tenir un tros de terra al Fondo, perquè es la zona del terme més fèrtil, precisament per l'aigua que baixava per les dos síquies de la vall, i més estimada i com no productiva del terme.

Si algú de vostès em vol corretgir , canviant l'ordre o afegint algun que m'he deixat, ja te permis, cap problema, clar només parlo dels horts del fondo. De  l'hort més alt ja en vaig parlar en un article anterior, titulat : Un hort, un racó , una història en miniatura.
Bona nit.

Pep