diumenge, 17 de juliol del 2011

ARCHER M. HUTINGTON, SOROLLA I LES DAMES DE VALLBONA

Per força us he de parlar de la primera vegada que vaig sentir a parlar del Sr. Archer Milton Huntington ; va ser en la presentació del llibre " Sorolla a Santa Cristina " ,  llibre del Sr. Sebastià Ruscalleda i Gallart, fill de Lloret de mar.

Aquest llibre me'l va regalar en Joan Cusell i Garriga (a.c.s.) i dins està dedicat per l'autor i pel net del pintor Sorolla Don Joaquin Sorolla.
A nosaltres ens va invitar la germana de l'autor del llibre i amb molt de gust hi  varem assistir, això va ser el 23/7/93 a Lloret de Mar, qui ho havia de dir que arrel d'aquest acte, neixaria una gran història per mi. Entre els convidats d'honor hi figurava el net del pintor Sorolla i la seva familia que havien vingut des de Madrid, la publicació del llibre i l'acte ben be s'ho mereixien. Després de la presentació del llibre, que es un estudi exahustiu sobre el quadre que ens afecta i sobre la seva obra en general, llibre que sempre més le consultat, perquè va ser la primera gran finestra oberta a la ingent obra del pintor Sorolla. He de dir que abans d'aquest dia era un gran desconeixador d'aquest pintor i tampoc havia sentit a parlar mai del Sr. Archer M. Huntington.
Donç be al final de l'acte li vaig demanar al net que hem faria molt feliç si em dedicava el llibre i sense fer-mo repetir si va posar, us transcric la dedicatoria.



Va ser el Sr. A.M. Hutington a Paris que el novembre de 1911, llavors president de La Hispanic Society of América qui va encarregar a Sorolla els olis sobre les diferents regions d'España, per la decoració  de la sala de lectura de la  biblioteca de la institució, però anys avenir  va passar a dir-se " Sorolla Room ,  quines coses te el destí oi?  Sorolla  va passar-se  7 anys recorreguent España de l'alt a baix, no sempre fàcil i deu ni do del que va patir, però va cumplir l'encarrec. De tots aquests paisatges que va pintar només en conec dos al natural , el de Sta. Cristina i el de Plasencia i si puc dir que els dos la llum es escandalosament certa; Plasencia no ha canviat gens la prespectiva  d'aquell temps.
El 12/XII/2004, aprofitant un viatge que la familia vam fer a Madrid, vaig volguer passar un mati sencer al museo Sorolla, no va ser fácil trobar-lo,perquè d'entrada no es un gran museo com el Princesa Sofia, o el Tyssen o el Prado, no està anunciat ,es un museo petit, romàntic, amb jardinets al costat, esta situat al Passeig General martinez Campos nº 37, codi postal : 28010 Madrid . Tot el museo es una cucada, un xalet al mig de la villa y corte,  vaja un palacete, per ell sol, penso que ara la familia la cedit a l'Ajuntament de Madrid. Quan vas recorregent les diferents sales, el grandiós i altissim estudi, de tant en tant,pots sortir a descansar als jardins i torne-mi fins que un estigui cansat de caminar o saturat de tant d'art o de tanta bellesa, penso que fins i tot hi ha una sindrome, no se si s'anomena de Stendal ?. Jo inocentment pensava trobar algun oli en dipòsit de la Hispanic Society of Amèrica, donç no, però sommiar es gratis. No va ser fins  el 2 de maig de 2009,  que amb la Tere vam anar a visitar l'exposició a Barcelona d'en Sorolla al MNAC, titulada  SOROLLA, VISIONES DE  ESPAÑA, potser el quadre que més em va agradar va ser la Fiesta del pan de Castilla (3,5 x 14 metres) es espectacular, vam quedar enbalalits, trasbalssats d'una obra tant esplendorosa i a continuació  La romeria,  Los Nazarenos, La jota, Los bolos , El pescado, El Baile, Los Toros, El concejo de Roncal , Las Grupas de Valencia, ...  sincerament vam quedat, enamorats, extasiats de tota la inmensa obra de l'artista. Quin home Déu meu ! No m'extranya que ja tingués èxit en vida.
Tot s'ha de dir el Sr. Huntington es un gran Hispanista, un hispanòfil  com pocs altres, que tenia  molta  estima a España , que va fundar a Nova York la La Hispanic Society of America, per tal d'ompliar-la d'art español, pintures de tota clase i mai va comprar peces als museos.
Ara arriva el moment que faig la tercera trobada amb el Sr. Huntingtonvaig tornar a descobrir, tot estudiant l'Abaciologi del Sr. J.J. Piqué, que es tot ell un joia, tot esbrinant quina importancia podia tenir el músic Brunet Recasens per les nostres terres

Escolleixo aquesta bonica i única litografia del Monestir de Vallbona, perquè es la imatge més antiga que es te d'ell; està feta per en Parcerises, veure llibre Recuerdos y Bellezas de España (1839) de Pau Piferrer. Recordem que a dins del monestir era clausura i ningú hi podia entrar i per això no ens queda cap imatge de tal com era antigament. A més també i va participar l'aillament del lloc i les males comunicacions. L'any 1892 Huntington va recorrer  molt per España i va estar a Catalunya, concretament a Barcelona l'any 1893 i 1894. On hi han aquestes escales, actualment hi ha l'abeurador, encara que no hi hagin animals com mules, eugues, rucs, caballs, i matxos, per abeurar.

Al capítol d'efemèrides, entre d'altres assumptes parlarva del Sr. Archer  M. Huntington i com la esposa del Sr. Piquer  va descobrir a l'atzar a la biblioteca de Catalunya el llibre Rimas (1931) i a l'obrir-lo lo primer que apareix es el poema  THE LADIES OF VALLBONA, evidentment  en anglès  dedicat al Conde de Romanones, que es deia Don Alvaro de Figueroa y Torres (1863 - 1950), va ser cap del partit lliberal i tres vegades president del Consell de Ministres ).  En el poema es dona una visió romántica de  les nostres abadesses.
Tot el mèrit de " LES DAMES DE VALLBONA" és del Sr. J.J. PIQUER , que arrel de donar a coneixer el present poema,  publica  1971-1972  al "Boletin Arqueológico de Tarragona" un extens estudi sobre el mateix,  dividint-lo en :

a) Vallbona dins del món literari i artístic.
b) Personalitat de l'autor.
c) Característiques del poema
d) Contingut del poema
e) Comentari del Poema
f) Colofó


Va ser  una gran troballa, perquè fins llavors havia estat  opac als ulls del públic i estudiosos en general.


El seu titol es : HISPANIC NOTES & MONOGRAPHS, RIMAS, By Archer M. Huntington. Poetry Series. Hispanic Society of America.

LES DAMES DE VALLBONA


Són noms, noms solament les dames de Vallbona
( són síl.labes de passa furtiva per les rutes de la gràcia),
reines majestuoses que en la regla del claustre guanyen corona eterna.
(ràpides llums marcint-se, tremoloses, pel cel.)


Les hores de pregària es deturaren
i ocells canten encara no lluny del rierol,
on onegen daurades senyeres de virtut  contra merlets de vici.


Òria, Galdonça,
Leocàdia, Constança,
quanyant corona eterna.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(setí és el fregadís dels vestits de l'amor que es quedaren immòbils),
intermitens estels que, encesos, dins de la mar sense plaltja es perdien.
(plomes d'argent enlairee, en vol inacabat).


Noms de rialla tota encomanadissa,
noms bategant de pena,
enllaçats dins el Llibre Enjoiellat que mai no ha de tornar-se a obrir.


Cecilia, Arnalda,
Teresa, Magdalena
en les mars sense platja.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
( sospirs de fors en somnis en la Divina Nit).
¿Als boscos palimpsest d'aquests cors el senyal del Crist haurà amagat més rúbriques?
(Mots pàl.lids que fulguren, a la fi, talment perles en el vent).


¿ Duran aquelles nits, quan es passen els comptes,
vénen, ombres flotans que ens fan senyals ?
Quin escriba sabrà llegir l'escrit, la pàgina de l'ànima ?




Manuela, Dorotea,
Jerònima, Francisca,
hi havia altres rúbriques darrera el nom del Crist ?


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(Sanglotant com el doll secret dels rierols delerosos, que besa la nevada);
algunes aplegaren una vida rompuda i fugien cercant aci, segur, un refugi,
(noms que beutat murmuren, no cròniques de mals).


¿Quins lluminosos i llunyans miratges
han travessat els murs hostils d'aquelles cel.les,
s'han perdut i enterrat amb esperances seves, basardes, passions?


Sibil.la, Saurena,
Violant, Berenguera,
per amagar-se ací, en regugi segur.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(germanes de les brises que passen, tan suaus).
Pel Déu del Cel visqueren, i cadascuna jeu sota una llosa
(damunt de l'aiguamoll groguenc del Temps fulguren, en un ritme de dansa).


La ma del Temps allisa dolçament
totes aquelles santes, obscures remembrances,
planyent-se que els seus passos no fossin sempre en dies benaurats.


Ermesenda, Eliarda,
Aldonça, Elionor,
cadascuna descansa sota la llosa.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(tremolen, temps enllà, com les fulles d'argent que s'enduu la nevada).
Cada portal murmura la trisita lletania.
(Sons talment com les fulles que marcí la nevada...
a la afi Déu els recollí).


Pàl.lides, oblidades Abadesses
¿aquells calzes daurats guarden encara
i la llista de dons de reis i papes, pàl.lides prometences de la mort ?


Alemanda, Elisenda,
Caterina, Beatriu,
cada portal murmura.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(trèmuls peus que, de nit, en processó caminen),
sons delerosos com d'apagades campanes, vora el Tron, en la boira.
(esperits en la nit de lluna, que s'ajupen vora els confessionaris).


Paraules de cantúries oblidades,
perdudes per la fe o la passió,
s'agitaven damunt els anys marcits, com escampada cendra.


Arcàngela, Maria,
Agnès, Estefania,
vora el Tron, en la boira.






Archer Milton Huntington ( traducció de Marià Manent )


Dins del llibre HISPANIC NOTES & MONOGRAPHS. RIMAS. By Archer M. Huntington. Poetry Series. Hispanic Society of America i trobem CONTENTS :

The Ladies of Vallbona. Didicated , To El Conde de Romanones.
Spanish Words
Euskalerria.... El Arbol.
The Boat of Santurce
España
Sailing
Graves of Itálica
Garonne
The Curch of Sabugo
Rocinante
Abdul
Las Navas de Tolosa
El Romancero
Godoy
Guzman
Berlanga
Blasco de Garay
The Dam
Sevilla
The City of  the Sea
The hall Men of Navarra
La Senyera
Spanish Song
Munda
Garcia del Nodd
Covadonga
Laura Clementa
Pablo Bosch
Osma
Heredia
Bosch
Estrellita
The Navigator
Abderraman
The Architect of Almuktadir
Ibrahim of Alcantara
Durental
Moraima's Tower
The lace maker of Segovia, Dedicated, To My Wife.
Euxodia
Jaime
La Fembra Fermosa
The Bridge
Suicidio
Sorolla
Toro
A Ware at Jávea
Juana
From of Uclés
Illici
Nevasca
Greco
Hannibal,
The Challenge
Birds, 
The Cid,
Camoens,
Casa de Cervantes
Colon
Light
Tesoro
The Lake
In the Amphiteatre treat itálica-
Altamira
Maladetta
Velazquez
Polvo ( Dedicatif , To Francis Jammes with  profound  admiration)
Maura
Ciego
Altar
Masters
Viento
Armadura (Dedicated, To B.D.
Sonrisas
La de Soledad
Andrajoso
Corcovado
La mesa
The Lady of Elche
Alfonso the Eighth Rides By
The African
El Caballo
El Bufador
Moscas
Encierro
Tarragona
Huéspedes
Música en la Iglesia
Azabache
America
Vela Venenosa
The ARmy of  The Sun-Pyrennees
Henrique Días
Ezaro
La Latina
Paterna
Jueves Lardero
La Rábida
Vendaval
Sefon 
Couto
Gibraltar

Per tota la varietat de temes tractats, hom pot adonar-se que aquest senyor fou un gran hispanista; nosaltres vam tenir la gran sort que la familia de l'historiador J.J.Piquer Jover, el descobrís a la biblioteca de Catalunya. Publica  1971-1972  al "Boletin Arqueológico de Tarragona" un extens estudi sobre el mateix,  paga la pena llegir-lo.


                      
Claustre de Vallbona


Es tot un honor per Vallbona de les Monges,que aquest gran hispanista hagués dedicat aquest interessantissim poema a les Abadesses del monestir, titulant-lo com THE LADIES OF VALLBONA. Cada vegada que se més de la vida del Sr. Huntington, més encantat estic d'aquest americà i en honor seu li he posat el titol al meu Blog.


Font de la plaça del monestir, manada fer per la última abadessa jurisdiccional  MARIA ISABEL DE GALLART I DE GRAU (1854-18729, el seu lema abacial era " Davant dels reis parlaré del teu pacte". Aquesta font fou feta per picapedres locals, es una font molt ben proporcionada. La mateixa abadesa també feu donació a la població d'una font al Raval, l'any 1859. Aquest es el darrer acte jurisdiccional de l'abadesa De Gallart i amb ell es tancaren 7 segles de vida SENYORIAL  a Vallbona.
Aquesta es la font del Raval, que tant important va ser  per la gent  d'aquest costat del poble de Vallbona, cami de Rocallaura. Aquesta font alimenta els safareigs que vostès poden veure, que recentment han estat restaurats i que l'aigua que entra al safareigs al sortir s'aprofita per a regar uns horts que es fan mirar de bonics i ben cuidats




L' última i exel.lent  noticia ha sigut la publicació al MAGAZINE de La Vanguardia del passat 10/7/11 de l'article "  UN TESORO EN NUEVA YORK "  evidentment sobre Sorolla , La Hispanic Society i Archer.M. Huntington.
Mai, un raig d'aigua havia significat tant per un poble, He de dir que es un gran raig comparat amb la font del Serradels. L'Abadessa Gallart va fer un gran gest. He de dir-vos que aquesta Abadessa era parenta dels  de Riquer, de Lleida, Ivars d'Urgell, de Calaf. L'actual Dr. Marti de Riquer i Morera  ha escrit molt sobre Vallbona , i la seva avantpassada Abadessa Mª Teresa de Riquer i de Sabater que va manar fondre  " la campana dels Perduts a Calaf "  es autor del llibre " Quinze generacions d'una familia catalana "
Font del Serradells aprop Vallbona, la font de les nostres berenades d'infantesa, vaja, anar a aquesta font era un gran premi, s'ho creguin o no.
Vostès mateixos, a mi d'entrada m'han entrat ganes de que sigui la meva biblioteca, però no pot ser de cap manera, dons la Hispanic Society of Amèrica, està a Nova York  .... només pel sol fet de tenir davant teu tota aquesta inmensa obra del pintor Joaquin Sorolla, plena de llum i color. Un plaer pels sentits . Em quedaré amb l'Ateneu Barcelonès i el seu romàntic jardí com a lloc de tertulia, de cultura, d'estudi i  repòs com vinc fen d'ençà 40 anys; si el coneixen estaran d'acord amb mi, pels que encara no en tinguin coneixament, probin aquest més d'agost d'asseure´s a la fresca sota les palmeres, clar amb permís dels responsables de l'Ateneu.




Una abraçada a tots, i ens quedem amb aquesta imatge impressionant del monestir de Vallbona de les Monges, segur que a Archee M. Huntington li va inspirar tot el poema que vostès ja han llegit anteriorment.
Només dir-los que d'aquest llibre , titulat RIMAS publicat a New York el 1936, només en queden un a la Biblioteca de Catalunya, un altre a la Biblioteca Naioncal de Madrid , un exemplar a l' University of Toronto i un altre a la Biblioteca Nacional de Mexico.
Bona nit.

Pep

dimecres, 13 de juliol del 2011

UNA RATAFIA FETA AMB HERBES, FLORS I FRUITS DE CAN MAGOT

El  dia 2 de juliol de 2011, l'Oriol, la Marta, en Lluís, en Milin, en Ros, en Gela i la Marina, van decidir fer ratafia per la colla. Clar millor lloc per buscar les flors, les plantes i fruits que els voltants de Can Magot, impossible; hi ha de  tot, només fa falta ser un entès en plantes; cap problema la Marta es Dra. en Farmàcia i coneix tots els noms.


El grup amb el Dioscòrides al costat


Us explica aquesta aventura un servidor que mai ha fet ratafia, per la qual cosa és molt atrevit de part meva posar-me a explicar-vos una feina tant laboriosa com aquesta i que només se el que he sentit per diferents llocs on he passat, per lo tant no sóc, ni de bon tros el millor per donar cap consell. Poca broma fer ratafia, potser que al costat de tota aquesta colla de joves, n'aprendria. 

Foto feta per en Lluís Capdevila.

Quant sento a dir  que per la província de Girona es fan concursos de ratafia, em posen els pels de punta, perquè això vol dir , que hi han moltes persones que fan.  Des de Les Planes d'Hostòles que sento parlar a gent que fan ratafia i lo curiós del cas es que tothom i posa diferents components que no s'assemblen en res a lo que fa el veí, potser exagero, perquè la tradició es transmet per via oral i potser si que el 80% de les plantes son les mateixes, però  diuen que si poden posar totes les plantes medicinals que coneixem. Un dia de guàrdia al CAP de  Besalú, algú em va deixar caure que participava a un concurs de ratafia; vaig dir-li - mira que bé oi?, però sense donar-li més importància.
 Clar quan arriba aquest temps, la gent s'ha de posar-se en solfa, perquè si es distreu desapareixen moltes flors , fruits, i  fulles , o sigui que pot perdre tot l'encant que la fa única.

Alguns  components de la ratafia feta a Can Magot, com les nous verdes...
Com que mai he fet ratafia, copio el que diu l'Enciclopèdia Catalana: Licor  d'una graduació alcohòlica de 26-29º i un contingut en sucres entre 200-300 g/l. que té com a base la maceració de nous verdes ( i altres components) durant un temps mínim de dos mesos. ( aquí la tradició popular parla de 40 dies a sol i serena).
Foto feta al mateix dia de barrejar les nous i demès plantes amb l'anís. Al cap de  5 dies, ja  tenia un color fosquissim.
Espero que molt aviat em diguin les plates que la colla ha posat en aquesta ratafia, ho deixarem escrit.


Sempre es bo que es recordin de nosaltres i els bons amics Anton Oller i la Joana Fornés, m'han dit a cau d'orella una recepta molt reduïda de ratafia i reconeixen que tenen receptes més extenses :




Farigola, Romaní, Espigol, Fonoll, Camamilla Romana, Camamilla de Muntanya, Salvia, Maria Lluïsa, Menta, Poniol, Orenga, Tarongina, Matafluga, Marduix, Alfàbrega,  Sajolida, Julivert, Ortigues, Cua de cavall, Pela de Llimona.
En la mateixa recepta, recomanen posar:
3 grans de cafè per litre
3 nous verdes per litre i 
1 pessic de nou moscada.


Altres mesures que és fan servir en el llenguatge de la ratafia, són : un polsim de ..., un branquilló de taronger bord o de baladre o fulles tallades a trossets,per exemple, etc...


També l'Anton i la Joana donen permís per posar-hi totes les herbes medicinals que coneguem, vigilant amb les que són molt perfumades, que se'n posarà poca quantitat.


Amb data 21 de juliol de 2011 la Marta ens ha enviat el nom de cada planta que s'ha posat en aquesta ratafia.
Lavanda
Plantatges


Camamilla
Nou verda i noguer
Orenga, Es fa servir a més en forma de tisana, és tònica i digestiva. Es fa servir per confitar olives, en companyia d'altres plantes, com és ara la farigola i el sègol
Flor de Sant Joan, Herba de cop. Segons la tradició aquesta planta ha tingut una gran fama, és feia servir per curar ferides. La tradició diu que calia recollir-la la matinada del dia de Sant Joan , abans de sortir el sol; i es ficava amb oli. També hom la penjava a la porta de la casa la vigília de Sant Joan per allunyar els mals esperits. Ep! nosaltres només la fem servir per fer la ratafia.
Maria Lluïsa
Olivera
Menta
Farigola
Malva, aquesta també s'utilitza com a cataplasma sobre grans i forúncols. Les flors, en forma de tisana, estoven la tos.
Tila
Esbarzer o romaguera
Sàlvia
Llord
Pinya de Pinus
Llimoner
Romani
Magraner i magrana


Fins aquí la llista que hem sapigut el nom. Tenim més fotos de plantes, que en Lluís fotografiava pel sol fet de ser boniques i que no entren en la ratafia. Un altre dia us les posaré, per què disfruteu de la natura.
Un altre dia potser us en posaré unes quantes, perquè disfruteu i quan les veieu, algú de vosaltres a lo millor em dieu que vosaltres aquestes flors sí les poseu a la vostra ratafia com per exemple aquesta que us poso a continuació.




Una dona ja entrada en anys, em va dir que els seus pares, li posaven a més a més  CANYELLA           ( Cinnamomum Zeylanicum).




Jo tenia entès que la ratafia es feia amb tota la llista que us he posat i més, o sigui moltes i moltes herbes. Donç bé, forçant la memòria m'he anat recordant que a lo llarg dels anys de voltar per diferents pobles , hi han hagut persones que m'han dit jo faig ratafia  de pell de taronja, altres de magrana , altres de til.la, també de cafè ? si de cafè,  fins i tot de mores, una dona de l´Empordà em va dir que en feia de raïm, i hi posava pinyols de préssec trencats amb canyella i vainilla. Un dia arreglant el racó de casa on i tinc els licors vaig trobar una ampolla que no se ni els anys que te, hi posa ratafia de xocolata, increïble, però cert.


Després d'haver deixat l'ampolla de vidre, que teniu a la foto de dalt , tapada amb un drap, a sol i serena uns 4o dies, ha arribat el moment . Estem a  primers dies de setembre la Marta i l'Oriol l'han colada amb un drap molt fi i  l'han posada en ampolles i passats uns mesos ja la podran prendre.


Foto de'n Lluís Capdevila i disseny de'n Joan Nadal


Disfruteu del resultat final. El paladar ens dirà com ha quedat i les llargues hores de conversa a l'eixida de Can Magot ens ajudarà a saborejar-la i que les ampolles vagin caiguen de la manera més suau.
Un altre dia us classificaré tots els ingredients que entren en la ratafia per : fruits, espècies, plantes medicinals:  Falgueres i equisets, plantes herbàcies, plantes tòxiques a dosis elevades. Plantes Medicinals i aromàtiques. Arbres i Arbusts. 




La Mireia Clua Geli m'ha passat molt amablement unes receptes de ratafia que feia una tia de la Lolita Geli Bosch, que es deia Gràcia Geli Noguer  (1894), que tenen el seu encant, per la seva antiguitat i per com es deien les herbes, i el llenguatge  que s'emprava en aquell temps.


Recepta de la Sra. Gracia Geli i Noguer 1894, del mas Geli de Santa Llogaia del Terri


Para hacer Ratafia:  " Por cada porron de aguardiente una libra de azucar, un canon de canela, una nuez mosaca, tres nueces de nogal, veinte granos de ginebro; las nueces se tienen que hacer un poco chafadas.
Todo lo dicho se pone adentro de una botella y se tiene de estar nueve dias al aire libre y entonces se cola "
Nota : 1 porro = aproximadament 1 litre.
           1 lliura catalana= 400 grams.




Recepta del llibre de la Sra. Gracia Geli i Noguer, 1894, del mas Geli de Santa Llogaia del Terri


Ratafia del rector:  " Herbas per compondre la ratafia per ferne un purro.
Tres nous berdas, camamilla, maria lluisa, menta del sonsol, menta del isteri, necta, donsell, isob, urenga, cumi, ruda, ufabraga, funey, tarongina, fullas de tarunge, broida, llimona, una nou muscada, clabell, cañella, granas de ginebra ".


Us adjunto el document sencer que m'ha passat la Mireia Clua i  Geli, que es fa palès un esforç, per posar el nom actual de les plantes, perquè tothom ho entengui i disfruti. Li agraïm en lo que val. Ha tingut un bon encert. 
Escrit fet per la Mireia Clua i Geli, neta de la Lolita Geli i Bosch.





O deixem aquí, bona tarda a tots, disfruteu de la tardor i de la ratafia. Continuarà, no se quan, de moment poden recrear-se i disfrutar en el Blog que acaba de posar en marxa el Sr. Joan Adreu amb l'entrada seguent: http:// ratafiacasolana.blogspot.com/

Pep

dilluns, 11 de juliol del 2011

SANTIAGO UNA GRAN META , 2 DE JUNY DE 1999. DE BURGOS A PEU FINS A COMPOSTELA

 Un any abans , o sigui  el 1998, vaig decidir fer el " Camino de Santiago", animat per gent que l'havia fet i alhora havia sentit explicar la beatitud del camí, el mistèri que l'envolta, de la diversitat dels pelegrins, d'un món espiritual molt ric i present en cada moment, un camí iniciàtic, un camí ple d'hospitals de peregirns i esglésies romàniques, vaja un somni, guanyar el JUBILEO DE L'ESGLESIA el perdó dels pecats, vital  per un creient. Amb tot això de fons, vaig començar a preparar el " Camino", amb el vist-i-plau de la familia.
Us poso aquest mapa per què pugueu veure els itineraris d'entrenaments setmanals, tant la volta a l'Estany, com les pujades a Rocacorba, com les pujades als Angels i les caminades els dimarts al mati cap a Vilamari, Sant Esteve de Guielbes,Vilavenut, Galliners, Ollers, Orriols i de tornada cap a Cornellà del Terri. Dos vegades vaig pujar a peu fins a Sta. Mª de Biert a prop d'Adri, vaja a sota el Rocacorba mateix, un camí molt solitari a la vora del riu Revardit.
Els meus entrenaments van comenzar 9 mesos abans, entrenaments 5 dies a la setmana, donant una volta a l'estany de Banyoles, els dissabtes pujant caminant al Santuari dels Angels i el diumenge al mati des de Banyoles a peu al Santuari de Rocacorba i els dimarts al mati amb la motxil.la carregada amb 10 kg. de llibres a dins, anar a peu fins a Orriols i d'alli cap a Vilavenut i altra vegada cap a casa. Deixava el cotxe aparcat a Can Masonet i a les 13 hores a començar  a treballar i això durant al menys 6 mesos.

Dins el petit recinte del Santuari de Rocacorba, era diumenge , hi deien missa, la resta de la setmana està tancat.
Cosa curiosa , però ho he de dir ara, un cop acabat el camí, vaig assabentar-me que el "Camino de Santiago" ho dic en  castellà, perquè no em surt dir El camí de sant Jaume de Gal.licia, passa per Vallbona, Llorens, Maldà i pel fondo de Belianes i avall, cap a Bellpuig i a lo Palau d'Anglesola s'uneix amb el que ve de Barcelona, que passa per l'Abadia de Montserrat. Està marcat amb una fetxa groga, cada  200 metres, sense possibilitat de pèrdua, o sigui que sense cap mena de guia, hom pot arrivar a Compostela.


Aquesta dues senyals que indiquen el camí que cal seguir per arribar sense cap mena de dubtes a Santiago de Compostela, es troben a Les Creuetes, camí que va de Vallbona de les Monges a Llorens; es un plaer passejar-hi perquè a més de tocar-te tota l'estona la marinada, es un lloc privilegiat per observar la vall, o lo fondo com en diem aqui i el Monestir  de Vallbona de les Monges. Aquest camí neix a Tarragona ,.
He de dir que l'any 1998 el meu fill petit, junt amb un grup d'amics el va fer amb bicicleta també des de Burgos i va tornar d'allò més content i encara em va animar més.

fletxa que es troba just abans d'entrar a Maldà pel fondo baixant de Llorens de Rocafort.

 També em va ajudar la Tere, preparant les etapes en que partiem el cami, i el poble on havia de quedar-me a descansar tenin en compta que hi hagués alberg (de  la parròquia, de  l'Ajuntament o d'alguna organització caritativa, que també ni han), o sigui no deixar res a l'atzar; després Déu dirà, la realitat del camí es la que mana i marca el dia a dia.

Sota aquest pont passa el Camí de Santiago, baixa per  davan de cal Rafelet, atravessa Lo Fondo i per la Solana va baixant cap a Maldà i entra per la capella románica de Sant Pere.

ETAPES
________ 


Burgos......... Hornillos del Camino................................................18  Km...................Dia  2
Hornillos.............. Castrojeriz.........................................................20  Km...................Dia  3
Castrojeriz........... Fromista........................................................... 23,5 Km.................Dia  4
Fromista.............. Carrión de los Condes......................................22,5 Km................ Dia  5
Carrión de los Condes.............Sahagún........................................32,3 Km.................Dia  6
Sahagún........ Mansilla de las Mulas..............................................36,0 Km.................Dia  7
Mansilla de las Mulas..................León...........................................14,0 Km................ Dia 8/9
León.....................Hospital de Orbigo.............................................50,0 Km................ Dia 10
Hospital de Orbigo.............. Astorga.................. ...........................12,0 Km................ Dia 11
Astorga..................................Rabanal del Camino....................... 20,5 Km................ Dia 12
Rabanal del Camino............Ponferrada....................................... 31,5 Km................ Dia 13
Ponferrada.........................Villafranca del Bierzo........................ 23    Km................ Dia 14
Villafranca del Biero ........ O Cebreiro......................................... 28    Km................ Dia 15
O Cebreiro......................... Triacastela.........................................  23    Km................ Dia 16
Triacastela........Sarria (pasando por el Monasterio de Samos...  21    Km................ Dia 17
Sarria.........Puerto Marin..............................................................  21,5 Km................ Dia 18
Puerto Marin............. Palas de Rey..............................................  23    Km................ Dia 19
Palas de Rey............... Arzua.........................................................  24,5 Km...............  Dia 20
Arzua......Monte del Gozo .............................................................  35    Km...............  Dia 21


Aquesta es la credencial del pelegri, que d'alguna manera dona fe, que has passat per cada poble i quan arribes a  Santiago de Compostela , a les dependències de la Catedral et donen la famosa Compostela, per altra banda molt buscada per tothom., tant creients com no creients.


RELACIO DE MATERIAL NECESSARI PER FER " EL CAMINO DE SANTIAGO"


- UNA MOTXILA QUE S'ADAPTI BE A L'ESQUENA I AMB TANCA DE CINTURA
- PARAVENT
- CAPELINA
- SAC DE DORMIR ( EL MES PETIT POSSIBLE) MÉS UNA ESTORA PER POSAR-LA A       SOTA, PER NO SENTIR LA HUMITAT.
- QUATRE AGULLES D'ESTENDRE ROBA, SI NO LES PORTES ES DIFICIL PENJAR LA ROBA PER SECAR-LA.
- SABÓ PER RENTAT LA ROBA
- GEL DE DUTXA
- POLS DE TALC (IMPORTANT)
- AMPOLLA D'AIGUA DE 2 LITRES, HI HAN ETAPES QUE NO TROBES CAP FONT  NI     POBLE,
- PANTALONS (PODEN SER DELS QUE S'ESCURSSEN MITJAÇANT UNA CREMALLERA)
- BOTES DE SOLA GRUIXUDA
- SANDALIES DE TIRES, PER DESCANSAR QUAN UN ARRIBA A DESTÍ I ELS PEUS PODEN TRANSPIRAR.
- DOS PARELLS DE MITJONS DE FIBRA FREDA(CAL RENTAR-LOS CADA DIA)
- DOS CAMISETES
- DOS CALÇOTETS
- JERSEY PRIM
- GORRA DEL CAP
- PORTA DOCUMENTS TRANSPARENT, PER SI PLOU.
- TOVALLOLA NO MASSA GRAN
- PLASTICS PER TAPAR LES BOTES QUAN PLOU (PEUCS)
- IMPRESCINDIBLE UNA CAMARA FOTOGRAFICA.

Al passar per Fromista impressiona aquesta gegant construcció, un canal que et fa companyia durant molts Km.

El meu fill Lluís amb el seu camí de Santiago fet amb bicicleta amb els seus amics , sempe va ser un referent per mi, a partir de l'èxit del Lluís, vaig començar a preparar en seio El Camino. El Lluís va torar entusiasmadissim de tot el que havia viscut, Les fotos farlen per si soles i les poso intercalades amb les meves com un homenatge al seu pelegrinatge.


FARMACIOLA


1 -   Crema de corticoide (cremades del sol )
2 -   Crema anticongestiva  (encetadures) entre les cuixes.
3 -   Betadine per desinfectar petites ferides
4 -   Gases esterils
5 -   Fil i agulla ( per desinflar les butllofes)
6 -   Esperadrap de paper
7 -   Paracetamol 1 gr per la febre i el mal de cap
8 -   Ibuprofe com a antiinflamatori per les tendinitis i altres dolors musculars.
9 -   Benes
10 - Fortasec per la diarrea molt propia dels mesos de calor
11 - Tisores petites.
12 - Bossa de plàstic hermètica per possar - hi gel picat en cas d'agafar una tendinitis, cosa    frequent segons la meva experiència en el Camino.
13 - Un antihistaminic per les picades d'insectes, o be per alguna al.lergia a la pell que us pugui sortir.


Us poso tot això perquè ho sapigueu. Jo no vaig passar per aqui , vaig començar directament a Burgos.
Em sembla oportú començar pel final del camí, sensacions i reflexions que me trobat , experiències i decepcions, fracassos teus i d'atres pelegrins, situacions que poden endolçir el cami, i coses que mai s'han de fer. El respecte a l'altre es vital i mai volguer saber més del compta( No fer el cotilla), si vol, l'altre ja t'explicarà, són moltes hores de caminar junts, gent molt diversa, amb moltes maneres de pensar i de fer  diferents i creences diverses.

REFLEXIONS UN COP FET EL CAMI

Cadascú fa el Camí  per sentits diferents, l'un per fer montanbyte, l'altre per anar amb el seu caball, altres el fan en sentit espiritual fins i tot religiós (per tal de guanar el jubileu) , prometences que la gent fa, ni ha que fan el Camí per desconectar, altres per fer vacances,  "poden ser  molt econòmiques ?. Vaig trobar gent que no sabien explicar perquè feien el Camino ? Curiós oi? El món es molt complert.

Pel peu d'aquesta muralla de l'hort del Monestir de Vallbona de les Monges, entra el camino a Vallbona, cal saber que l'època medieval el camino sempre passava pels monestirs, eren llocs segurs i resguardats i al costat sempre hi havia algun hospital de pobres o de pelegrins.
El que no vull es ompliu-se el cap de dades tècniques ni monuments visitats ( gairebé no vaig fer turisme, no era la meva intenció) o hiastòries de terres desconegudes (inpartibus infidelium). Taqmpoc us voldria omplir el cap d'anecdotes més o menys gracioses, que expliquen el pelegrins o sents a dir al naturals del pais, com per exemple (la santa compaña), en un altre moment  si puc us explicaré quelcom de por que vaig passar caminant de nit, amb boira, amb gossos cridant i al costat d'un gallec.
Ja he dit que no aig fer el camí per tal de fer  turisme, lluny de mi, tampoc vaig fer el camí per tal de fer quelcom prodigiós, donçs mils de persones de diferents edats el fan, per exemple: matrimoni italià amb el seu gos, 3 matrimonis francesos de 75 anys, matrimoni amb un fill petit, i més exemples), en cap cas vaig fer el camí per desconectar.

Personalment no hauria sacrificat 21 dies de les meves vacances per fer una travessa i deixar sola a la família. 
Des de l'ultim any Sant 1993 que no parava de pensar de fer aquest peregrinatge d'anar a Compostela on hi la tomba de Sant Jaume. He de dir que quan tenia 19 anys ja vaig peregrinar amb l'Hospitalitat de Ntra. Senyora de Lourdes amb malalts, va ser una experiència molt enriquidora en plena juventut.
Als 50 anys anar a Compostela a peu i sol era un repte, per veure quines capacitats de subsistència tens, quins recursos interiors tens, com es la teva manera de relaconar-te amb els altres, ets prou espavilat per fer tot el que ha casa teva es superfacil, com fer-te el menjar, dutxar-te, rentar-te la roba ? i clar tot això fent les cues corresponents i més. No es fàcil, de vegades perds els nervis i et preguntes " que hace un chico como tu en un sitio como este ? ".

Curant pelegrins a Fromista

El Camí, encara que vagis sol, mai el fas sol, sempre apareix algún pelegri al teu costat, perquè tu enlenteixes el pas o perquè l'altre va més depressa. Cal dir que la companyia en moments de solitut sempre o gairebé sempre es benvinguda, ben mirat són moltes hores de caminar sol.
He de dir que no sóc un bon caminador, ho dic per animar-vos a fer el camí, si una persona com jo que m'he passat la vida enmig de llibres, biblioteques, consulta, visitant malalts, vosaltres segur que esteu molt més preparats que jo i ho podreu aconseguir.



Nosaltres tenim com a objectiu comú, caminar cada dia uns 25 Km. En la viada real la gent del nostre entorn tenen moltes més dificultats que no ve al cas enumerar, perquè tots sabem les nostres. Abans he dit que volia saber el que costa fer les petites coses de cada dia com: rentar la roba, fer cua per duxar-se, fer cua per fer-te el menjar, encara que sigui una anamnida o una crema de xampinyons, no trobar un caixer automàtic i la Visa convertir-se en res, arribar a un poble que no te cap botiga per comprar quelcom, que fer ? Com subsistir ? L' austeritat es el senyal del camí, que no te res a veure amb la pobresa; podriem dir que es lo més oposat al confort. Confort que gaudim a casa nostra i es un perill, tralladar el nostre món al camí, greu error endur-te l'ordinador per conectar-te, el secador del cabell, diferents pinta-ungles, varies tarjetes per treure diners i que a l'hora de la veritat no han servit per res i haber de refiar-te d'un pelegri, que comparteixi amb tu un pa amb oli o mitja poma i uns cacauets i para de comptar. La bona voluntat  te molt de valor i s'agraeix.

Albergue de Hospital de Orbigo (León) 
Vaig sortir de casa confiat en arribar a Compostela amb força entrenament, molta voluntat i amb l'ajuda del Senyor. Cal força voluntat per imposar-se el propi ritme de caminar, a pesar del ritme del altres ( sovint temtador), el secret estat en veure quan cal parar , quan cal menjar, quan cal parlar amb el veí no deixar-se portar pels altres ( a mi la temptació hem va costr una tendinitis els dos darrers dies ).


Us donaré més consells dels que em van donar a mi ( fonte amb el paisatge i prou ) com a unic consell. Després d'acabar el Camí, cal  un bon calçat, bons mitjons (en cap cas " de quita y pon " o dit d'una altra manera  " no de todo a cien "; rentar la roba cada dia, dutxar-se, bon botiquí, saber fer la migdiada, anar a dormir d'hora, etc; molts estrangers portaven la Biblia a la motxila.
Puente del Paso Honroso de Hospital de Origo.
Realment el pelegrinatge a Santiago es una escola d'aprenentatge: de compartir, de solidaritat amb el qui pateix, cuidar als companys pelegrins, de paciència, de caritat, d'escoltat tot, les orelles atentes als missatges (Déu és gran).
Santa Maria la Blanca de Villarcazar de Sirga, de finales del siglo XII

 En Geraldo un home brasiler, estava molt agraït a Déu per la familia que tenia.  Tot t'ensenya, cada pelegrí, cada home, cada dona que tens al costat, el paisatge, només cal anar amb els ulls ben oberts.
Durant el Camí tens temps per moltes coses, escriure als familiars, als amics, temps per pensar, per meditar, etc.

Mansilla de las Mulas

Portava les etapes fetes, però .....  descansava quan tocava, comprava on podia, perdia el temps quan convenia, per fer costat a algú.  He de dir que no m' agrada portar-ho tot ben organitzat, més haviat m'aburreix, s'ha de deixar quelcom a l'atzar. L'atzar  en aquest Camí em va donar moltes al.legries ( Monestir de Benedictines de Lleó ( vepsres, completes,missa, enquesta dels escolars de Lleó davant la catedral.

EL PELEGRINATGE

No vaig patir ni soletat geogràfica, ni personal, sempre vaig anar acompanyat amb algú, encara que desconegut.
Entrar i sortir de les ciutats tot un drama, soroll, naus industrials amb gossos, mal marcat, circulació de camions, por.

Dia del Corpus de Carrión de los Condes a Sahagun, etapa molt pesada, cansada.

Sempre trobes homes i dones encatadors i senzills amb qui parles i al passar pels pobles, algú al saber que ets pelegrí, et diuen " rece por mi al Apostol ". 
Vaig poguer veure en tot moment un respecte pel pelegrí, fins i tot em vaig sentir mimat , els cotxes s'apartaven perno molestar amb llur aire, et toquen la bocina per saludar-te.
L'experiència del paisatge. Els Paramós de Lleó són 150 Km. practicament plans, mes de 5 dies de marxa i tot són camps de cereals.



El repòs era importantissím, sempre que podia feia dos hores de migdiada i gairebé sempre a les 9 del vespre al llt ( encara amb sol) i a les 4,45 hores a terra, per començar a vestir-se i posar-te a caminar a les 5 hores, abans de la sortida del sol.
Només vaig fer turisme limitat a unes poques hores a Burgos, Carrión de los Condes, Frómista, Lleó, Astorga (Palau episcopal de'n Gaudí) Pontferrada, Samos i Santiago.
Sí, vaig curar molts pelegrins que tenien llagues o ampolles als peus i encetadures.
Una forta experiència es la pjada a l'Ocebreiro, acostumat a l'austeritat dels Páramos de Lleó, ara tot es molt vert i generós.


Els últims Km. amb fites cada 500 metres i la companyia d'eucaliptes et fan companyia, són els Km. més durs. El camí està ple de creus, aqui descansa el sacerdot que als 26 anys, un més després de cantar la seva primera missa, a dos dies de la meta.
Tenia il.lusió per acabar el Camino, molta per abraçar a l'Apostol, per resar per la gent que m'ho havia demanat, il.lusió per passar per la Porta Santa, que es estreta en comparació al Portico de la Gloria, per trobar a la Tere, al tio Dimas (a.c.s.) , a la tia Mari, a la cosina Elena de Avilés, per abraçar-me amb els companys peregrins de tot el Camino (21 dies ).
Els albergs de peregrins són un be de Déu a part de les 3 € de voluntat, tot és gratuït, gràcies als voluntaris que fan la feina i acullen al pelegri amb la màxima cordialitat , simpatia; tot ho fan per fer la estada agrable al pelegrí.

Palas del Rey un dia molt important per mi, hi ha una gran història per explicar.

El fet d'arribar a Santiago no només es qüestió de sort. La salut penja d'un fil tot el camí. El pelegrí està a l'aguaït  de qualsevol ensurt, està indefens i és molt feble; una petita infecció en una ungla del dit del peu, l'ungla que es clava , butllofes als peus, torcedures de turmells, caigudes, encetadures a les ingles, llagues a les espatlles produïdes pels tirants de les motxiles, tendinitis,etc... Qualsevulla d'aquestes coses et pot fer tornar a casa, sense arribar a la meta tant desitjada.
Hom pot trobar pelegrins que es el setè, o setzè viatge o vint-i-unè viatge. Penso que tindrà el Camino que la gent el repeteixi una i altra vegada.


Quan durant el camí trobes un pelegrí , una i una altra vegada, neixen llaços d'amistat, es tot un secret del Camino.
Tots els pelegrins estem orgullosos dels segells que ens van posar en la credencial ( parròquies, ajuntaments, barss, fondes, inclús trobes pelegrins que porten els seus segells amb el DNI i telèfon mòbil.
Quan acaba el Camino, després de moltes etapes algo notes que ha canviat en la vida de cada pelegri.

Esglesia de Santiago, els pelegrins que estaven malalts i no podien continuar cap a Compostela, obtenien la Indulgència plenaria del perdó dels seus pecats.
Ningú comença el camí per tornar-se'n enrera.
Cal esmentar el vertader esforç que fan els peregrins brasilenys, son tots molt pobres i demanen tots un crèdit de 3000€ sobe la seva casa, i els veus amb una fe que impressiona.

Fent cua de bon mati per recollir la Compostela
Abans de començar el camíi em vaig proposar escriure als meus pares, a la meva família, amics i així  ho vaig fer, però com més adelantava en el camino, menys temps tenia d'escriure, em passava moltes hores curan pelegrins.


Els pelegrins i els turistes són dos éssers de génere diferents.... els voluntaris se'n adonen; l'encarregat de l'alberg de Castrojeriz ,deia desesperat que hi havia pocs pelegrins i si molt de turistes.
Tothom, li queden ganes de repetir-lo, són també les coses que veus, vius i que no pots assimilar d'una passada.
Visita obligada que tot pelegri per tradició ha d'anar a Fisterra.